Aquesta última setmana de juny de just fa un any empreníem el primer viatge internacional com a Banda i com a entitat. I per què Islàndia? Us preguntareu… doncs té a veure amb les amistats que la música et dona. Es tracta de la bona relació entre el nostre professor de clarinet, Miquel Àngel Marin, i el clarinetista estonià Salvadore Rahni establert als fiords del nord-oest d’Islàndia, una de les zones més inaccessibles de l’illa i d’una gran bellesa natural, i responsable de l’organització del Festival “Midnight sun” a la població de Bolungarvik. A més, el projecte també va tenir el suport de la Federació Catalana de Societats Musicals i del Departament de Cultura.
La nostra estada a l’illa del gel va ser de 7 dies. En arribar a Reykjavik vàrem poder visitar un dels llocs més impressionants: el Parc Nacional de Thingvellir, famós per la convergència entre les plaques tectòniques euroasiàtica i nortamericana que marquen un insòlit paisatge ple de fissures.
L’endemà vàrem viatjar fins als fiords del nord-oest, a 500 kilòmetres de Reykjiavik, per allotjar-nos a Isafjordur, la capital dels fiords del nord-oest i al costat de la població de Bolungarvik. Els següents dos dies vàrem gaudir de la classe magistral de clarinet de Rahni i de l’actuació de la National Chamber Ensemble “Solistes de Kiiv” que després de l’esclat del conflicte a Ucraïna estaven viatjant per Europa i pel món per recaptar diners pels damnificats. A més, a l’actuació també hi varen estar convidats els professors Carles Capseta, Miquel Àngel Marin i Anna Jansà i el músic Jordi Gombau. Sentir-los tocar va ser realment un regal!
L’actuació del grup ucraïnès va ser el tret de sortida al festival musical “Sol de mitjanit” en la qual participaríem els següents dos dies la nostra Banda conjuntament amb la Clavellinera oferint dues cercaviles i un concert. En el repertori del concert es van poder escoltar, per una banda, el projecte “La Petjada d’Euterpe al Priorat”, de recuperació de peces antigues recuperades de l’arxiu de l’associació; i, per altra banda, per peces pròpies de la cultura catalana, com la sardana Per tu ploro o el Cant dels Ocells.
Diumenge dia 3 vàrem emprendre el viatge de tornada a Rejkjavik passant per una de les cascades més espectaculars del país Dynjandi. No oblidarem mai aquell gran espectacle de la naturalesa! Dilluns dia 4, abans de reprendre el viatge de tornada a casa, ens quedava una última experiència que encara ara ens sentim molt agraïts d’haver viscut: el concert ofert a la sala de concerts i conferències Harpa de Reykjavik. L’icònic edifici va ser dissenyat per l’artista Olafur Eliasson i es caracteritza per l’estructura de la façana plena de panells en forma de bresca que canvien de color en funció de com s’hi reflecteix el mar i el cel.
En definitiva, considerem aquest viatge com una gran experiència d’aprenentatge musical, de moltes estones de convivència i de riures, i a la vegada un viatge ple de paisatges i llocs que fins ara els nostres ulls no havien vist i que guardarem a les nostres retines com un bonic tresor.
